ENTREMALIADURES

Entremaliadures: -No recordo –segurament degut a la poca memòria que sempre m’ha acompanyat- entremaliadures d’infants que m’hagin pertorbat seriosament, però sí que puc explicar una ferida, visible encara tot i que cicatritzada, causada per adults. Tenia quinze anys, quan sembla que tot és possible. Amb uns companys portàvem mesos preparant una travessa al Pirineu. Seria la primera vegada que hi anava. Un més abans de la data programada, l’avi, després d’una llarga malaltia va

morir. Era una persona que tot i ser afable, la seva seriositat i semblança autoritària el feia distant; només diré que el vincle afectiu que ens unia era el que anomenàvem “fer l’amistat”, un petó a les mans, cosa impensable amb qualsevol altra familiar, i que creia reservat al rector del poble, representant de Déu. Doncs bé, com deia, un mes després de la seva mort, pares i familiars em van privar de realitzar la sortida degut al dol. No ho vaig entendre. Per què un any de dol? El disgust i la ràbia la vaig sublimar seguint sobre el mapa, cada dia, la ruta que feien els companys.