La seva naixença no ha estat fàcil: floreix en mig d’abruptes penya-segats, en llocs on el rocam n’és rei i senyor; allí ha forjat el seu ésser, Malgrat la duresa dels seus orígens, la flor no ha perdut bellesa ni exquisitat, ans el contrari, exterioritzant aquestes qualitats, amoroseix els espadats.
Combina la delicadesa i finor del lliri blau amb la força i vigor de l’orella d’os, tan arrapada a la roca.
La seva aparença és tímida, poc agressiva, però amaga una gran fermesa. Té la bona qualitat de no destacar ella sola i d’embellir tota la raconada on floreix.
Per això l’han anomenada “la flor dels somriures”. Si fos una persona es diria Muriel Casals
