Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem après a tenir la mica de seny indispensable per no molestar els altres; l’edat en què es fan les millors xerrades, i al capdavall una bona xerrada és el millor plaer de la vida. Recordo molt les que vam fer.
(Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda del 28 novembre 1965
Tothom vol ser jove, quan en realitat la millor edat és la nostra, que és l’edat en què ja hem après a desaprendre les il·lusions i a aprendre la saviesa i el discerniment.
En Pau, d’adolescent, tenia una llibreta (encara no existien les bases de dades) on anotava metòdicament cada nit què havia après aquell dia, i a més ho tenia ben classificat. Per exemple:
- Com provocar faltes jugant a futbol
- Maneres de copiar els exàmens
- Com triomfar a la feina
- Com fer amistats
- Com seduir una xicota
Amb el temps, la llibreta va ser la llavor d’un llibre d’auto ajuda de força èxit que va tranquil·litzar i embadocar moltes consciències.
Més endavant, adaptant-se als nous temps, promovia un optimisme crèdul i ensucrat amb powerpoints i whatsapps ben intencionats.
I ja de gran va aprendre que les il·lusions decauen o ens frustren, que l’optimisme pot ser vençut per la pèssima realitat. Va aprendre a viure amb saviesa, amb discerniment, fins i tot amb humor. Va aprendre millor que ningú com funciona la vida, que el que ens salva són l’esperança i l’amor ben fonamentats, que transformen als qui ho posseeixen, sigui quina sigui la seva situació.