Mercè Rodoreda: obra plàstica

Algunes pintures de Mercè Rodoreda. Per a més dades es pot consultar aquí

Un hivern fascinant

Joan Margarit acaba de publicar un recull de poemes on expressa els seus sentiments ara que ja és gran, força gran .

La vellesa és a “Un hivern fascinant” un dels temes centrals. Res de maduresa, –diu-  siguem sincers: la «senectut»: “sabent que, quan s’ha obert,/ una esquerda no es torna a tancar mai”

Un període en que, segons el poeta, no es viu en funció del futur, i al mateix temps el passat s’allunya cada vegada més.

Tremendament lúcid: “Ja sóc al fons del bosc de tots els contes,/ somrient i feliç de no ser jove”

Conscient de les coses importants: ”A vegades la vida no és res més /que la flor més senzilla, la que creix /vora tots els camins”

I un sentiment que és coratge, après de la seva mare, i que repeteix de mil maneres: “només queda la força de l’amor”

                                                                                                       Jaume Roig

La rutlla

Estàvem tota la colla ben formals i encuriosits mentre el ferrer –bon home però que ens infonia certa basarda- ens preparava les rutlles. Tots els sentits n’estaven pendents: la vareta enrogia dins el fornal al ritme dels cops de manxa, mentre dansaven les guspires tot enlairant-se campana amunt al so de l’aspre música del carbó crepitant; es respirava la fortor de les peülles de mula cremades poc abans quan li havien encastat les ferradures, i també l’olor característica del carbó i del ferro. Ens admirava la destresa amb que donava forma a la rutlla.

-Més gran -dèiem nosaltres . Tallava i soldava les puntes. Després, a cops de mall sobre l’enclusa donava forma al mànec.

-Aquí les teniu. I no vingueu més a emprenyar. Però nosaltres sabíem que mentre les feia el seu cor estava amb el fill que feia poc havia sortit d’aquest món.