Joan Margarit acaba de publicar un recull de poemes on expressa els seus sentiments ara que ja és gran, força gran .
La vellesa és a “Un hivern fascinant” un dels temes centrals. Res de maduresa, –diu- siguem sincers: la «senectut»: “sabent que, quan s’ha obert,/ una esquerda no es torna a tancar mai”
Un període en que, segons el poeta, no es viu en funció del futur, i al mateix temps el passat s’allunya cada vegada més.
Tremendament lúcid: “Ja sóc al fons del bosc de tots els contes,/ somrient i feliç de no ser jove”
Conscient de les coses importants: ”A vegades la vida no és res més /que la flor més senzilla, la que creix /vora tots els camins”
I un sentiment que és coratge, après de la seva mare, i que repeteix de mil maneres: “només queda la força de l’amor”
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada