Joia inesperada

- Hola “Xaume”, estás igual que antes.¿ No nos conoces?

Sento les veus d’uns pintors mentre carreguen una furgoneta. Ells tampoc han canviat. Certament, tenen pèls a la cara, però els ulls i la fesomia de pillets trapelles és la mateixa.

El Nando m’explica que els tres han constituït una empresa de pintura “con todos los papeles en regla” i que no els manca feina. El Pulga, petit i eixerit, recorda “los buenos tiempos”, les colònies a prop de la platja, la pel·lícula –crimen en la escuela- que vam redactar i filmar; precisament ell n’era el detectiu... , i com mig planyent-se, evoca les bretolades que provocaven. Veritablement eren els pitjors de la classe.

El Santi em fa saber que té una filla tan guapa, ...Que a més de la feina hi ha una bona amistat entre les tres famílies.

El cor se m’omple de joia i penso, al despedir-nos, per quin caprici els deus fan meravelles tan imprevisibles.