EL SOPAR

Érem a finals dels anys 60. Estàvem convidats la meva esposa i jo a casa d’un personatge públic important:
- Tinc relacions amb el director de l’empresa on treballes – em deia ell. Puc aconseguir un lloc millor per tu. Et mereixes un bon despatx.
- M’agrada el meu treball –li vaig respondre. A més no m’agrada fer de llepa (llepaire).
La conversa s’allargava sobre el mateix tema fins que la seva dona li va fer veure que era inútil insistir. Em va semblar que em prenien per un guillat. Poc m’importava : per diverses raons estimava el meu treball.
Encara que a voltes he pensat, I si tinguessin raó?
Però no, tindria llàstima de mi mateix –i també ràbia continguda- cansat de dir:
Sí senyor!
Digui'm, senyor?
Ben cert, senyor!
Està content, el senyor?
Puc marxar, ja, senyor?
Gràcies, senyor!