A l’hora convinguda vaig arribar a casa seva, a Romanyà de
la Selva.
-Passi, passi. No l’esperava tan puntual. Com pot veure estava regant els crisantems i traient fulles
seques dels geranis. Les plantes, com les persones, si no es cuiden malament
rai. Mentre, ja pot anar fent preguntes
Sembla que per a la Rodoreda, el delit per les seves flors,
l’ interès per les coses senzilles, són vitals. Em vingué al cap una anècdota
seva prou coneguda quan de jove havia anat a veure el director de “La
Publicitat” plena de pretensions d’escriure, i que aquest li havia aconsellat:
– Miri, senyoreta, primer visqui, després escrigui.
-La veig molt entregada en la cura de les flors. Què és la
vida per a vos?
La vida és l’única escola bona, per a la qual, sense tu
demanar-ho, et trobes matriculat. La vida te flors i espines. Perquè ja pots
estudiar filosofies, si no saps un borrall de la vida, si no és aquesta la qui
t’ensenya a vèncer-te i a dominar-te a cop de decepcions, davant les
contrarietats, davant els escarments, de ben poc et serviran aquells grans
coneixements.
-Veig que estimeu prou les flors. Què és per a vos l’amor?
-Mireu la senzillesa del gerani: es fa estimar. Per contra,
la bellesa de les imatges amoroses de la literatura o de l’art, són artificials,
irreals, poc fiables i sobretot poc útils. Les grans passions literàries
–penseu en Marc Antoni i Cleopatra, Hamlet, Otel·lo, Faust, ...- tenen
únicament conseqüències tràgiques, són decepcionants sobretot per als joves
quan topen amb la realitat i condueixen a l’home al sofriment i a la mort. Jo crec
en una estimació senzilla, en un afecte sincer i sobretot, per damunt de tot,
en una gran dosi d’altruisme: tot el que s’allunyi d’això no pot anomenar-se
amor.
Pel que fa al matrimoni, res de grans passions, res de
romanticismes grandiloqüents; per a mi consisteix en trobar algú que anivelli
els defectes propis amb les qualitats de l’altre, és a dir, una ajuda per un
viure més equilibrat.
La Rodoreda va donar per acabat l’arranjament del
jardí, va preparar uns refrescs a la cuina i va convidar-me a continuar la
conversa al banc del jardí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada