Melangia

Estimada família: Després d’uns mesos de melangia en aquest país sorprenent,  però amb costums ben diferents de les nostres, avui se m’ha omplert el cor d’alegria. Aprofitant una estona lliure, he anat al parc que no visitava de feia mesos. El terra  sembrat de pètals blancs, els arbres lluint esplendorosament delicades flors amb pinzellades rosa ... No era tant per l’extraordinari espectacle del  “hanami“, la efímer florida dels cirerers, que cada any es celebra aquí, al Japó, no. Els ulls se m’ompliren de llàgrimes tot recordant els nostres cirerers, la mateixa flor, les mateixes fragàncies, que les del nostre poble. Hi aniré cada dia a la tarda. Allí oblidaré aquest mon de reverències continues, aquests somriures que no saps a que venen, el seu detallisme exagerat, puntualitat extrema,  ... i així em sentiré menys foraster, com si estigués a Torrelles.